Alfabetos es un viaje por los libros y la literatura, mejor dicho, uno de los mil posibles viajes para descubrir los libros, a sus autores y a nosotros mismos. El recorrido comienza en las lecturas de la infancia y la adolescencia, a partir de esos libros fundamentales que contagian el placer de la lectura, transmiten el sabor del relato y de la aventura y nos abren al descubrimiento del mundo. En Alfabetos están los libros que nos han formado, que nos han herido y que han sabido también curarnos la herida. Los libros que permiten conocer y ordenar el mundo y los que desvelan su caos angustioso y destructor, el encanto y el horror. Los libros que han conseguido que brille la salvación y los que se asoman a la nada.
Biografía del autor
Claudio Magris (Trieste, 1939), uno de los intelectuales mayores de nuestro tiempo, es catedrático de literatura germánica en la Universidad de Trieste. Otros libros suyos son las obras narrativas El Danubio, Otro mar, Conjeturas sobre un sable, Microcosmos, A ciegas, Así que usted comprenderá y El infinito viajar, la pieza teatral La exposición y los ensayos recogidos en Utopía y desencanto, La historia no ha terminado (Premio Viareggio-Tobino) y este Alfabetos. En 2004 fue galardonado con el Premio Príncipe de Asturias de las Letras.

Alfabets és un viatge pels llibres i per la literatura ?o millor dit, un dels milers de viatges possibles que ajuden a descobrir els llibres, els escriptors i un mateix. Hi ha els llibres que ens han format, que ens han ferit i que ens han sabut curar la ferida. Els llibres que ens permeten conèixer el món i ordenar-lo, i els que ens presenten el caos destructor. Sobretot, els llibres que amplien el territori de la literatura i surten dels seus confins. Al cor d?aquest volum hi ha la crisi que, des del segle XIX, projecta les seves llums i les seves ombres cap a nosaltres. Magris n?explora les arrels en el Romanticisme i la insereix en les tragèdies que han trasbalsat i trasbalsen la nostra història recent. Fa paleses les contradiccions de vegades tràgiques de la literatura i dels qui l?escriuen, capaços de fer comprendre a tothom què és la humanitat, però capaços també de violentar-la sense perdó. Per això el trajecte s?acaba amb una reflexió apassionada i lúcida sobre la relació de la literatura amb l?ètica i la política ?una reflexió que destaca la necessitat contemporània del compromís, i la no menys necessària irresponsabilitat de la poesia.

Paisatges, ambients, trobades, reflexions, experiències d’un viatge que, amb humor i tendresa, recorre el vell riu, des de les seves fonts fins al mar Negre. Un viatge exterior, doncs, i alhora una aventura interior amb una curosa i erudita documentació que esdevé objecte de ficció i de digressió fantasiosa per al viatger atent als llocs, als llibres i a les persones. Com un petit Decameró danubià, narra històries i anècdotes, destins individuals i col•lectius que han quedat adherits a les ribes del riu i del temps.

"Els capítols d'aquest llibre són articles que van sorgir en diverses ocasions, estimulats per algun fet, cridaner o menut, que exigia una presa de posició, una protesta, un testimoniatge, una anàlisi, una sàtira. En aquests capítols es parla de laïcitat, lliure de l'equívoc que la contraposa incorrectament a la fe; de la necessitat i dels límits del diàleg entre cultures; de les relacions entre Estat i Església o entre ètica i dret; d'esperit religiós, de la creixent regressió irracional; de la ciència davant de la mutació històrica que sembla transformar la mateixa identitat i naturalesa de l'home; de la involució política que en aquests últims anys ha posat i posa en perill els valors elementals de la democràcia i del liberalisme; de violència i de guerra, d'unitat nacional, micronacionalismes viscerals i horitzons europeus; alguns textos van néixer de debats generals, altres de cròniques quotidianes d'extravagàncies, deliris i malentesos." Claudio Magris

El viatjar infinit és un esplèndid quadern de viatges, ple de tinta i vida viscuda: el diari d'un cos en moviment que juga a descobrir, conèixer i escoltar, i sobretot a compartir. I d'aquí neix l'encant. Un relat de vint anys de viatges, del 1981 al 2004. Ens trobem caminant de la mà de l'autor pels camins de l'Iran o de Tasmània sense haver-hi estat mai. Des de la Manxa del Quixot fins al Petersburg de Raskolnikov, des del castell de Ludwig de Baviera fins a l'escrivania d'Arnold Shönberg. De Londres a Sicília. A Berlín, on Magris discuteix amb Günter Grass. A la Xina, al Vietnam... Viure, viatjar, escriure. Ens reconeixem com a viatgers que de sobte se senten fascinats i ferits pels llocs i les persones i que, finalment, intenten resistir-se contra la desintegració buscant la vida plena.

Vostè ja ho entendrà, amb aquest títol carregat de complicitat, Claudio Magris s’acosta al lector amb una història d’amor amb totes les seves cares: passió, renúncia, protecció, desesperació i esperança. Alhora alliberador i esclavitzant. La seva lúcida mirada, plena d’afecte i solidaritat amb el gènere humà està especialment centrada en la feminitat, la saviesa i la claror que emana de la Dona en majúscula, a qui rendeix un amorós homenatge no exempt de crítica. Una dona, que des de fa temps ha estat ingressada en una "Casa de Repòs", parla amb el president d’aquesta institució per agrair-li el permís que ha concedit al seu home per venir-la a buscar. A través d’aquest monòleg, va explicant com era la vida amb el seu home, un reconegut i prestigiós poeta.

A cegues és un memorial devastador i punyent. És la història de Jorgen Jorgensen, mariner danès que va fundar una ciutat a Tasmània, que va ser rei d’Islàndia durant tres setmanes i que els anglesos van acabar deportant com a presidiari a la mateixa ciutat que ell havia fundat. El protagonista, home ple de força moral, capacitat de sacrifici i de dedicació, és al mateix temps la representació de l’etern rebel, l’amotinat, l’heretge a mercè de les onades i de la foscor de la història: és Cippico, que ha passat pels camps nazis i per Goli Otok, la terrible Illa Calba on Tito confinava els dissidents. És també Tore i Jan Jansen, Nevéra i Strijela i els mil noms dels partisans i els clandestins.